A mi querida musa

Siendo un ángel sin alas que intentaba el cielo alcanzar
siendo un hombre quién se conformaba con llegarlo a tocar
es increible cómo con tus caricias me hiciste llegar
y cómo durante el camino la inocencia me hiciste dejar.

Querida musa que por arte de magia apareciste
no dejes que del cielo me vuelva a caer
querida musa que cariño y pasión me inspiraste
no dejes que en la soledad vuelva a caer.

Que bonito es todo cuando lo veo en tus ojos
deseo que con ellos veas momentos preciosos
con esa mirada tan sincera y profunda
me descubrió un lado lleno de ternura.

Querida musa que por arte de magia apareciste
dime si es posible regalarte todo mi mundo
querida musa que aprecio y dulzura me inspiraste
dime si es posible sentir algo más profundo.

Pensando que era un ángel sin alas que intentaba a la luna llegar
descubrí que solo era un hombre quién se alegra con poderte besar...


<=(Anjo)=>

P.D: Avui ja farà 1 any que vaig escriure aquesta poesia per la meva novia, la penjo per que no quedi en l'oblit i per que avui fem 2 anys i 2 messos feliços estant junts i ara més que mai sento tot el que en va inspirar per fer aquesta poesia.

L'article sobre la "We Media"

Aquest article tracta bàsicament de les aplicacions de la Web 2.0 que ja vaig comentar en anteriors entrades, però enfocada a l’aspecte periodístic.

L’article explica les possibilitats de la gent per ser periodista mitjançant les aplicacions web i que la única finalitat per a aquesta afició és la de enfortir la democràcia des de la base i utilitzar el periodisme participatiu (Periodisme 3.0) per democratitzar la agenda informativa i allunyar-la del control dels poders (polítics, econòmics, institucionals) i dels grans medis, tal com diuen al blog sobre el Periodisme 3.0.

En una era de revolucions informàtics con la nostra, es fa notar el poder de la interactivitat a Internet amb el periodisme 3.0 qualsevol potser periodista de manera que cada vegada hi pot haver més informació específica a la web perquè el temari s’amplia ja que no tothom els interessa posar els mateixos temes i per tant sovint aquests periodistes amateurs enfoquen els seus articles a una gent determinada, a més, és possible assabentar-se de l’actualitat dels famosos amb molta més precisió i rapidesa ja que no es poden amagar perquè en qualsevol lloc i en qualsevol moment, qualsevol pot ser periodista gràcies als blogs.

Es creu que una de les causes del ressorgiment de la “we media” és l’atemptat terrorista del 11 de setembre a les torres bessones de Nova York, internautes de tot el món buscaven notícies relacionades amb el tema, i la gent de manera massiva escriu els seus propis articles i opinions en els seus blogs, de manera que pel navegant crea més interès llegir-se aquests blogs perquè alguns són de testimonis de la tragèdia i la notícia arriba més si qui ho ha escrit ve d’ algú que ho ha viscut. Una altra causa de l’augment de popularitat dels blogs és que tothom hi pot posar fotos i vídeos de les seves càmeres o mòbils, donant encara més èmfasi i atracció visual al lector alhora de fer la lectura, realment ja es pot dir que tothom pot ser periodista un exemple clar ho trobem durant les manifestacions a nivell mundial en contra de la guerra d’Irak, la BBC sabia que no tenien prous reporters per fotografiar cada manifestació de cada ciutat d’arreu el món i per això ha demanat als lectors que enviïn a la pàgina web de la BBC les fotos fetes pels lectors de manera que es penjaria les millors.

Amb la “We Media” potser podrem acabar amb la manipulació de la informació perquè som nosaltres qui opinarem i informarem de manera que som nosaltres qui jutgem si és fiable o no, i com ha sigut des del principi dels temps, la informació es torna a passar de boca a boca.

Les Campanyes Electorals a la web.

Una vegada més es demostra les infinites capacitats de la multimèdia i Internet, els polítics s’han adonat que mitjançant planes web i la utilització de la web 2.0 la propaganda arriba amb més eficàcia que no pas amb els medis d’informació rutinàries com pot ser la televisió, ràdio o diaris.

Diria que per primer cop, en una campanya electoral no he vist tanta publicitat sobre els partits, la programació de les cadenes televisives no ha variat molt, de fet no hi ha hagut masses programes dedicats a les eleccions, la única que es recorda és el debat entre en Zapatero i en Rajoy (que la veritat es que no m’he dignat a veure). Considero positiva aquesta iniciativa de transportar quasi tota la campanya electoral a la web, per què així per als qui no l’interessi tant la política tinguin una mica de pau i no tenir que escoltar tantes bajanades ni mentides que contínuament diuen i prometen els polítics.

Si mirem les planes web dels diferents partits, observem que totes tenen la mateixa estructura:

· Informació sobre el partit polític en qüestió.
· Les notícies més actuals sobre el partit.
· Un directori en qual podrem contactar amb els diferents partits.
· I com a novetat, la implantació de seccions de web 2.0, com per exemple: vincles a blocs personals dels candidats, àudio streaming i vincles a vídeos del Youtube sobre els últims meetings, galeries de fotografies a planes com Flickr i fins i tot, en alguns cassos vincles a planes web dedicats al candidat.

Com a curiositat cal esmentar que aquestes planes volen tenir una estètica moderna i utilitzar també l’argot típic dels navegants d’Internet ( llenguatge que es sol utilitzar als SMS), per captar més públic i sobretot fer que a la joventut els hi interessi la política, d’aquí a que facin meetings via secondlife com va fer el PSOE o posar de nom “krme” en una plana web dedicada a Carme Chacón.

En definitiva, que cada dia les possibilitats de la web s’exploten més i el potencial que té Internet sembla no tenir límits, una prova contundent d’això és que gràcies a la web 2.0 a Eurovisió el nostre representant sigui el Rodolfo Chikiliquatre, un candidat que si fos pels entesos en la matèria no sortiria mai com a candidat però que gràcies a la campanya a la web la seva popularitat l’ha portat a on està ara, i d’això els polítics se n’han adonat.



Webs dels partits:

http://www.socialistes.cat/
http://www.ciu.cat/
http://www.esquerra.cat/
http://www.ppcatalunya.com/
http://www.iniciativa.cat/

La WEB 2.0

La Web 2.0 es podria entendre com una manera d’utilitzar les possibilitats de la web, més que d’un avenç tecnològic o nou tipus de software. La Web 2.0 segons wikipedia es podria definir com: "todas aquellas utilidades y servicios de Internet que se sustentan en una base de datos, la cual puede ser modificada por los usuarios del servicio, ya sea en su contenido (añadiendo, cambiando o borrando información o asociando datos a la información existente), bien en la forma de presentarlos, o en contenido y forma simultáneamente." (Ribes, 2007). És a dir, la web 2.0 són totes aquelles pàgines en les que el contingut no està predefinit pel creador de la pàgina si no que a mesura que la gent la visita hi pot contribuir en el desenvolupament dels continguts, d’aquesta manera s’estableix una interactivitat que abans no existia, ara els visitants són els que actualitzen la pàgina, per això podem dir que és una Web 2.0 per que és una actualització de l’ús que se’n feia de la web, exemples d’aquest tipus de pàgines són: els blogs, youtube, wikipedia, etc...

Avantatges:

· La gent pot expressar-se millor i fer arribar les seves opinions a tothom.
· La creació de blogs fa que tothom pugui fer periodisme, i donar-se a conèixer més fàcilment.
· Molta més variació de continguts i velocitat d’actualitzacions.
· Els visitants tenen més interactivitat i de fet poden contribuir totalment.

Inconvenients:

· La infoxicació o sobrecàrrega de informació que difícilment es pot provar de la seva certesa.
· El contingut difícilment es pot regular al ser accessible a tothom.
· El treball el fa el visitant i qui n’obté els beneficis (ja sigui moral o material) és l’empresa o el creador de la pàgina.
· Si es publica un document perjudicial o ofensiu a alguna tercera persona la difamació podria ser imparable.